Hallo Herr Becker!

Avui , ja amb menys mocs, he anat a recollir la bici i m'he passat pel Palau, no de la música, sinó imperial. No m'han permés entrar a saludar a la Masako, diuen que no em podia rebre per depresió. Com un turista més, llavors, he entrat als jardins imperials de l'Est, que és l'única cosa que es pot veure, i és gratis escolti. Després he sapigut que hi ha visites guiades, cony, hauré de tornar. S'ha de trucar per fer reserva.

Després d'això i d'un parell de cridades d'atenció per part de la policia imperial (vigileu amb la bici), m'he passat pel Tokyo International Forum (res a veure amb el de les cultures, aquest no amaga el que és). La vista des de dalt de tot està molt bé. Doncs això, era jo allà dalt mirant per un raconet quan sento darrera meu la presència d'un dels alemanys que amb els seus comentaris m'estaven espallant el video que estava grabant. Aquest raconet està molt bé, així que com que sé que el tio el que vol és fer la foto i ja està, li pregunto "Wollen Sie ein Foto machen?" i evidentment em diu que si, que només una. Entra al raconet i en fa però amb flash, i clar, com que hi ha vidre entre ell i la vista no surt bé. Ho intenta dues vegades més i li ofereixo ajuda. Li trec el flash i la fa, finalment, i es queda a gust. "Danke!", cap problema, cap problema... Se'n va i em fico al raconet per a seguir grabant i a poc a poc me'n adono de qui era: Wolfgang Becker, el director de Good Bye Lenin! Si, si, una coincidència, però és que a un turc de Barcelona em vaig trobar amb en Daniel Brühl, el protagonista de la peli. Quines coses!